 
17.5 Els homes del temps
La informació del temps sempre ha estat una font de paraules: "temporal, marejol, maregassa, turbulències, depressions, boires, rosades..." O els noms dels vents: "garbí, gregal, tramuntana, llevant, ponent, migjorn, cerç ...". o del ploure: "plugims, gotellades, plovinejar, plovisquejar, ploviscar o roinejar, si és poc. Xàfecs, ruixats si és abundant i curt. Pedregada, calamarça o calabruix o calamarçada... núvols i nuvolades" o del fred: "gebrades, gelades, glaçades, nevades, congestes, allaus..." Però hi ha coses, poques, que em sembla que caldria esmenar: 1. No es pot dir que "el cel està cobert" sinó que "està tapat". Cobrir, en català, és posar al damunt i, els núvols que tapen el cel, són a sota. Sempre s'havia dit "tapat". Per exemple: "Plourà , el cel és ben tapat". 2. Les tempestes o els fronts tempestuosos abans "venien, s'acostaven, travessaven, se n'anaven, marxaven i s'allunyaven" ara sovint "s'aproximen, creuen...". Cosa que, en català, no havien fet mai. Suposem que, a casa seva, els homes del temps quan diuen al seu fill que vingui no li diuen que "s'aproximi" sinó que "vingui". 0 quan ha de travessar un carrer no li diuen que "creui" sinó que "travessi". 3. Des d'en Castejón, les pluges, els vents, les calors ... "minvaven" però ara només "amainen" com en castellà. No podrien "minvar" alguna vegada? 4. Abans els ruixats sempre eren d'aigua, ara sentim que també hi ha "ruixats de neu". 5. Hi ha molts noms per parlar de les menes de vents i el seu grau d'intensitat: brisa, vent, ventet, ventot, ventijol, ventada, ventolera, ventaguera. Potser, si volem insistir en la intensitat del vent, podríem dir-ne "un temporal de vent". o "vent huracanat". Si fos el cas, podríem parlar de "temporal de vent i pluja" o "de llams i trons". De les ventades intermitents en diríem "ràfegues de vent", "ratxes". "bufuruts". Més vocabulari Si plou gaire, es fan tolls, basses i bassiols. El terra és "moll" no "mullat". És "moll" (adjectiu) perquè la pluja l'ha "mullat" (participi). Si fa calor i humitat, diuen que farà xafogor i que serà una "nit de mal dormir". Es fa sevir molt el verb fer, com sempre passa per tot, en català: "Fer fred, fer calor, fer humitat, fer un dia humit, fer vent, fer tramuntana, fer mal dia, fer xafagor, fer un dia de pluja o plujós, fer un dia núvol, de vent o ventós, fer un bon o mal dia. En castellà, de la xafagor (calor humida) en diuen "bochorno". He sentit a dir, a un professor de castellà de Cuenca, que ve de l'italià "buon giorno". El diccionari de la R.A. diu que ve del llatí "vulturnus": viento del este. L'adjectiu "bochornoso" es fa servir molt sovint en una certa emissora espanyola quan parlen de coses que passen a Catalunya. Sempres són dolentes i s'ha d'acabar dient: "Esto es bochornoso" i així tothom queda una mica alleugerit. Unes paraules que hem sentit en els informatius del temps (Tomàs Molina), però que no hem trobat a cap diccionari, si les hem entès bé, són: barrufa i rufaca: "Com una boira que es fa quan un vent fort aixeca la neu de terra i la transporta". Agrairiem molt que ens féssiu un comentari. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 17.5 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|