 
14.8 Les veus dels animals i altres onomatopeies
La manera de dir què o com crida un animal també, a vegades, la castellanitzem. Així els gossos abans feien "Bup-bup" o "Nyau-nyau" ara fan "Guau-guau". Els gats d'aquí sempre havien fet "meus o marrameus" però ara sovint sentim que fan "miaus" o marramiaus" i també els ànecs que feien "mec-mec" o "mac-mac" ara fan "cuà-cuà".
Poc a poc fins i tot els animals es passen al castellà.
Els polls (ara en diuen pollets = pollitos) i els ocells encara, de moment, continuen fent "piu-piu". (Suposem que no es passaran al "pio-pio"). El gall 
feia "Quic-quiri-quiiiiiic!" i ara fa, "Ki-kiri-kiiiii!". Ja no sap fer el so "k" al final de síl·laba.Caldrà continuar escoltant-los. Ara no sé que fan però abans, a pagès, es deia molt als petits que quan una gallina ha fet l'ou crida "Catic-catic-catasques. Catic-catic-catasques, catasques, catasques! Les gallines castellanes no sé com criden. Posats a col·leccionar onomatopeies, afegim-hi que quan mengem fem: "nyam-nyam!", quan riem fem "ha-ha-ha!" amb la "h" aspirada i quan esternudem fem "atxísss!. L'idioma amb què ens entenem amb els cavalls, rucs i muls de la nostra terra té sobretot dues paraules: "bo!" per fer-los aturar i "arri!" per fer-los caminar o córrer. 
Mireu "El cant del gall" de la Núria Aupí i sabreu com canten els galls en deu idiomes. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 14.8 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 Pàgina inicial de boncatala.com 
|