La gran riquesa de sons vocàlics i consonàntics i l'abundància de momosíl·labs del català permet dir coses que sonen d'una manera molt peculiar i divertida. Aquí n'he recollit alguns casos:
    1. "Duc pa sec al sac m'assec a un soc i el suco en suc"
    2. "Tinc un cap que de cap com aquest cap no n'hi ha cap i el que cap en aquest cap, en cap cap cap.
    3. "Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està".

---

    4. "De ploure prou plou, pro   plou poc"
    5. "Una polla xica, pica, pollerica, camatorta i becarrica té els seus fills xics, pics, pollerics, camatorts i becarrics. Com que la polla és xica, pica, pollerica, camatorta i becarrica, els seus fills són xics, pics, pollerics, camatorts i becarrics".
    6. "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat"
    7. "En un paller de palla molla hi ha un pollet moll".
    8. "Tinc tanta sang que a les cinc tinc son". (aquest sona com si fos xinès)
    9. "Elàstics blaus mullats fan fàstic i es taquen si es mullen".
   10. "Una auela (abuela ) a rodolons, collint codonys, en (amb) les puntes dels ditxs (dits) codonys collits".
         "La Maria de genollons codonys collia, de genollons collia codonys".
   11. "Ten-te tonta, tanta tinta tota t'untes".
   12. "En Pinxo va dir a en Panxo, vols que et punxi amb un punxó? i en Panxo va dir a en Pinxo, punxa'm sí però la panxa no".
   13. "Vinc de part de la senyora vejam si la senyora s'enyora. No senyora, la senyora no s'enyora".
   14. "A mi si que re mi fa que fa si (faci) sol".
   15. "Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc"
   16. "Xirments verds fan fum, xirments secs no fan fum". Com si hom parlava alemany. Es diu a Catalunya del Nord.
   17. "Som sis que tenim set i el càntir és buit, això que és nou i encara es deu".
             "Som 6 que tenim 7 i el càntir és 8, això que és 9 i encara es 10".
   18. "A un pi xic escala no li cal i si li cal du-li".
   19. "Un rus que és ros, té un ris i està al ras sense fer res".
   20. "Paula para taula, para-la bé que el pare ja ve."
   21. "Si qui en deu deu, diu que en deu deu, diu el que deu i deu el que diu.

      D'aquests jocs de paraules se'n diuen embarbussaments perquè costen de dir i et fan embarbussar .
      Al "Rodamots" diuen que embarbussament és: "Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc".

      Els anglesos també en tenen d'aquests jocs de paraules. Me'n van dir un que ells fan servir per fer pràctiques de fonètica a la classe de llengua:   "Rain in Spain is mainly in the plains."    

   "Envieu un comentari. Poseu la referència 14.7 al vostre e-mail"

---

            Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                  



Pàgina inicial de boncatala.com