 
Els lectors hi col·laboren:
 |
|
Lectors d'aquestes pàgines m'envien els seus comentaris. Moltes gràcies.
Gràcies pel teu comentari sobre el meu article a l'Avui. Ja he visitat la teva pàgina a internet. I sí: jo també penso que la dècada dels anys cinquanta marca a casa nostra un abans i un després en la situació de la nostra llengua, segurament més afectada, abans i ara, pels canvis demogràfics que no pas pels esdeveniments polítics. És la resposta a uns comentaris que jo li havia enviat sobre un seu article a l'AVUI del 14 de juliol 2008 titolat: "La nació és la llengua" 2. I. Vera (Des de Perpinyà. Setembre-2008) Bon dia: Les paraules: reveixí o reveixinc van amb V baixa. També hauries d'escriure sobre l'alfabet genuí en català. L'adreça és: http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm El nom de les lletres  - Molt agraït per la teva col·laboració. Ja he fet les esmenes que em dius. 3. Jordi Roure (gener-2009) M'agradaria dir la meva opinió sobre el verb "DONAR" en català que no és sempre la traducció del verb "DAR" castellà. L'expresió "aquí em dóna el sol" em sembla que és un castellanisme, i que en català s'ha dir "aquí em toca el sol" o quelcom alternatiu. Per la meva sorpresa, en el Diccionari de la llengua Catalana editat per l'Institut d'Estudis Catalans, s'accepta "em dóna el sol" com a una expresió catalana i una aplicació del verb "DONAR". Diria que de mica en mica, es van acceptant massa expresions i paraules que venen del castellà i s'està transformant el català en un dialecte del castellà. La traducció que es fa de "arrimar el hombro" per "donar un cop de ma", crec que no és correcte, doncs, hauria de ser "FER un cop de ma" El verb DONAR català no sempre és la traducció del verb DAR castellà. Agafar les diverses accepcions del verb DAR castella i traduïnt-les per DONAR, fa que transformem de mica en mica el català en un dialecte del castellà. El verb donar
En la web www.elcatalanet.com n'hi ha més que cal tenir en compte. elcatalanet
- Sí, caldria ésser més rigorós i no acceptar fàcilment com a catalanes aquelles paraules i expressions que són ben bé del castellà 4. Estela Vidal (gener-2009) Tema. El català de l'Alt Empordà
L'expressió "a cremadent" l'havia sentit dir a la meva mare la qual era nascuda a Barcelona, però de mare valenciana. No sé si li podia venir de València o bé és que a Barcelona també es deia. Al Baix Empordà -no sé si a l'Alt també- es diu molt "emperò" enlloc de "però". També diuen "molt i molt" on habitualment diriem només "molt" o bé emprariem el superlatiu (molt i molt bo, enlloc de boníssim). També, a l'Empordà parlen del fred en femení. De tota manera, això també ho fan per algunes comarques de Tarragona. En un altra e-mail (feb-2009) em diu: L'altre dia parlava amb els meus cosins, que viuen a Badalona i em van dir certs mots propis d'aquesta ciutat: micaco = nespra badiu = eixida barri = portalada, porta principal tornem-hi = xuxo (el pastisset farcit de crema) - La paraula "badiu" (= "eixida") sempre m'ha semblat molt interessant. Ja l'havia sentida fa molts anys (pels anys 50) d'uns amics de Badalona. No l'he sentida mai enlloc més. L'Alcover-Moll la dóna com a exclusiva de Badalona amb aquest significat. Diu textualment: " 5. Badiu: "Eixida o pati obert en la part de darrere d'una casa (Badalona)". - També dels badalonins vaig aprendre: "N'hi ha ple" per dir "N'hi ha molt o n'hi ha per tot" i "A ca'seva" per "A casa seva".
blogspot.com5. Joan-Daniel Bezsonoff-Montalat Des de Nils del Rosselló. (Gener-2009) Comentaris sobre "El català de l'Alt Empordà"
La majoria de paraules de l'Empordà d'aquesta pàgina són ben vives al català del Rosselló. Quan passegeu pel Rosselló, compreu:" Renat Botet, Vocabulari específic rossellonès, 1997, Llibres del Trabucaire". - M'envia la llista de les paraules que nosaltres hem sentit a lAlt Empordà i que també fan servir al Rosselló: Bullota, carrota, ciratge, cirar, a cremadent, demprés, desemprés, engavanyar, franquet, fúger, garota, llufa, reveixí, tempanell, venir (=tornar-se). Hi afegeix que fan servir el verb "cúller" = "collir". Exemple: "Cal cúller l'enciam". I que a Nils, diuen "emprés" per "després". Exemple: "T'ho som dit emprés". - En un altre e-mail (gener-2009) hi posa unes frases: "Nos pelem de fred a l'hivern, qualques dies de primavera i emprés arriba l'istiu i el calmàs..." "Els desertors, amb barbes de vuit dies, famolencs, desarmats, pets de fúger cap al sud, sense amagar-se". Aquestes dues frases surten a "Les amnèsies de Déu" "pets de fúger " vol dir que fugen, petant-se de por... Podria venir de "peus de..." "Xirments verds fan fum, xirments secs no fan fum" Com si hom parlava alemany. Es diu a Catalunya del Nord. "El o la xirment o xarment : el o la sarment" Salutacions nilsenques. J Daniel PS: Avui ma mare m'ha dit " cal espolsar el puruner " ho enteneu??? - Primer ens hem pensat que volia dir "sacsejar el pruner" potser per fer-ne caure les fulles seques, emperò hem buscat a l'Alcover-Moll i ens diu que això vol dir: "Anar-se a confessar" (Rosselló, Gironès) i "Espolsar el pruner a algú": estirar-li les orelles (Rosselló).
Cliqueu aquí per saber més coses d'aquest conegut escriptor del Rosselló, premi M.À.Anglada 2006.
Blog de Joan-Daniel Bezsonoff
WikipediaSóc alemanya i de tant en tant em poso a estudiar el català. Per això que em va fer molta il.lusió trobar a Internet la seva pàgina per ajudar-me a aclarir els dubtes". - Després m'adverteix d'unes faltes d'ortografia que jo no me n'havia adonat. Gràcies. 7. Robert Biosca (gener-2009) Tema 13. Castellanismes Primer de tot felicitar-vos molt sincerament per fer una tasca que no us pertoca i que haurien de fer, al meu entendre, les institucions públiques. Sabent en quina situació de penúria es troba la nostra llengua, ja és vergonyós que aquestes no esmercin tots els recursos que calguin en treure profit d'una eina tan valuosa com internet. - Em fa adonar que algunes paraules que tinc considerades en aquesta pàgina com a castallenismes, o no en són o cal matisar-ho més: bodega, cuidar, ceguera, desterro, entregar, estovalles, joguet, maco, misto, sarrampió. - Ja he fet les correccions que m'indica. Gràcies 8. Joan-Enric Fernández (gener-2009) Tema: 1. Ahir, avui i demà Et confons!!! A Lleida no es diu "despús-ahir". Serà a València, no? Ens ho hauríem de mirar una mica millor això. - Segur que tens raó, que "despús-ahir" ja no es diu, a Lleida. Jo ho havia sentit a Balaguer, als anys cinquanta. Un amic que havia fet el servei millitar a Lleida em diu que sí que es deia. Ho he buscat a l'Alcover-Moll i resulta que es deia per tot arreu dels Països Catalans. Ara ja deu ser un arcaisme. Ja he fet les esmenes adients. Gràcies. 9. jpginez (febrer-2009) Tema: Despús ahir Despus-ahir (amb accent sobre la U) és (era) molt més estès del que dius. Sols una falsa presumpció de castellanisme l'ha anat bandejant. També hi ha : dellà-ahir (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa) Tema: El nom de la cuca molla Les paneroles, panderoles o escarabats de cuina són un grup d’insectes dictiòpters blatodeus (Blattoidea). Com són animals molts familiars a l’ésser humà, amb el que han conviscut històricament, això ha generat una gran diversitat de denominacions que cal afegir a les tres citades: ballarola, corredora, cuca molla, cuca panera, cuca panissera, cuca patxa, cucaratxa, curiana, escarabatera, escarabatina, escarabatol, escarabita, escarabitxa, escarabonita, escarabotina, escarabató, panera, panissera, papa panera, papa xinxera, etc. Mercès 10. Albert Serrats (abril-2009) Tema: Català de Bordils
La meva cullerada: Una bona lliçó. - Clavía i junoll, jo recordo: clavia i junoi. - Rossa, la llegenda de la Costa de Juià te doble lectura. En la versió "adulta" fa referència a una senyora del plaer. - Maria de Déu!, i també Verge Santa! - Fer testa, es ben actual i generalitzat en serrallería, fustería, construcció, mecànica. ("posar les vigues per testa", "soldar els tubs per testa", "encolar dues fustes per testa"). - Caça. Jo escriuría cassa (cassola d´arrós, cassó de llet) "Quan hagis berenat prepara la semal, els pals semalers i la cassa, que buidarem el pou negre (fossa sèptica) i anirem a escampar suc a la quintana". - Vinré, venre, divenres, dimecres de cenre, era més aviat "importat" de Juià que no pas propi de Bordils. - "Quan la Mare de Déu dels Ângels porta manto i St. Miquel barret, pluja de ceret". Jo diría que era "pluja del cert". 11. Xavier Pàmies (abril-2009) Tema: L'anglès i el català
"No m'ho puc creure" Es tracta d'una expressió que aquests últims anys apareix molt sovint als mitjans de comunicació audiovisuals, i que sembla un calc directe de l'anglès "I can't believe it". Abans no es deia mai, i actualment ha eclipsat molt les locucions tradicionals "No me'n sé avenir" o "Sembla mentida!". He afegit aquesta col·laboració a la pàgina de "L'anglès i el català". "Déu del cel" Aquesta denominació emfàtica de la divinitat és corrent i correcta, i és lògic i propi de la llengua que hagi pogut evolucionar fins a convertir-se en locució interjectiva. Com a tal apareix a l'Alcover-Moll. Ara bé, una altra cosa és que fos d'ús relativament corrent en èpoques més religioses (fins al segle XIX o mitjans del XX), i que s'hagi incorporat amb més o menys encert en els diàlegs de pel·lícules. Jo l'he utilitzat alguna vegada, puntualment, en traduccions de novel·les del segle XIX, però acostumo a recórrer més a l'equivalent "Valga'm Déu". Salutacions, Xavier Pàmies
Pàgina de Xavier Pàmies12. Jose Bolzicco (maig-2009) Tema 12: El català guanya el castellà
Si con solo 31 palabras dobles piensas que el catalán es mas rico en palabras que el castellano no sé que pensar de los que hablan catalán. O mejor dicho, de los que piensan que hablan bien el catalán. Dime cuantos millones hablan uno y el otro y luego te diré de cuántas formas diferentes se dicen las cosas en España y en cada uno de los paises de Sudamérica. Gracias por el momento. Si quieres podemos debatir sobre el tema. Jose Bolzicco. Ingeniero en Recursos Hídricos. En aquesta pàgina només hem mirat de comparar el català i el castellà estàndard, les llengues que fem servir cada dia nosaltres a casa, al carrer, amb els amics, a la feina... o que sentim o llegim als mitjans de comunicació, TV, radio, diaris, etc. Que el castellà no disposi d'aquesta setantena i potser moltes més paraules d'ús habitual, és una carència important. No podem pas aclucar els ulls. Ja tinc en vistes de recollir aquelles coses en què el castellà guanya el català, però, de moment encara no en tinc gaires i, per això, no ho he posat en aquesta pàgina. T'agrairia molt que em diguessis aquelles coses que sàpigues en què el castellà guanya el català i, amb molt de gust, les inclouré en aquesta pàgina. Potser també caldria parlar de la riquesa fonètica del català i dels problemes que tenen els castellanoparlants per pronunciar la seva pròpia llengua i de com el parlar només castellà dificulta l'aprenetatge de les llengues estrangeres. Mirem els polítics espanyols quina ignorància porten dels idiomes estrangers. Els nouvinguts a Catalunya desde sudamèrica els costa moltíssim d'apendre català encara que faci desenes d'anys que són a Catalunya i si el parlen ho fan molt malament. En canvi, els africans o asiàtics et sorprenen per la rapidesa i perfecció amb què aprenen castellà i català que semblen nascuts aquí. Un altre tema seria la precissió que té el català gràcies a la gran riquesa de pronoms. Cosa que no té el castellà El fet que tingueu la sort que hi hagi tants castellanoparlants al món no vol pas dir que la llengua sigui millor ni pitjor. Els catalans ja ens va bé de saber parlar en castellà i el podem parlar bé. Un catedràtic de Llengua Espanyola fill de Cuenca sempre deia que quan un catalá sap parlar castellà ho fa més bé que els propis castellans. Tenia raó? El castellà ni tan sols tenia diccionari etimològic fins que un gran linguista català, Joan Coromines,
el va fer (1954-1957). Si el castellà és un idioma tan estès, en molta part es deu a què ha estat imposat de forma no gaire pacífica. 13. Beatriz Vallejo (maig-2009) Tema: El català guanya el castellà
Les llengües no són ni pitjor ni millor unes d'altres, són diferents i totes són riques en història, en recursos i en vocabulari. Per defensar el català no és necessari menysprear el castellà, això mostra molt poca intel.ligència i molt poca capacidat de argumentació. Tampoc no és necessari insultar els espanyols, com es fa en alguns dels articles, aquesta és una pàgina per parlar de la llengua, no de polìtica. No és pas la nostra intenció menyprear el castellà. Sovint quan parlem els catalans solem fer traduccions força literals del castellà i això empobreix el català. Aquí fem resaltar les formes nostres genuïnes que moltes vegades són pla millors que les castellanes tal com hauràs pogut veure en aquuesta pàgina. 14. Mici (juny-2009) Tema: El català guanya el castellà
Crec que si, en aquest aspecte el català guanya, pero tampoc "es molt més capaç"; té lleugerament més precisió en els termes, per dir-ho així, i matisos que no existeixen en castellà. Les paraules col·loquials i els matisos en l'expresió, són lleugerament més rics i precisos en català . Crec que la intenció de l'article és d'advertir-nos de la tendència a reduir la personalitat del català per calc lingüístic, anul·lant aquesta característica, i no el menysprear la llengua castellana. Però ho hauries d'haver advertit abans. El castellà té una tendència sintètica i generalitzadora i és un xic més pobre en matisos, però guanya en altres coses com en capacitat d'abstracció, com per exemple, l'ús de l'article "lo". Per això s'ha dit tradicionalment que el català és més apte per les ciències experimentals i el castellà per les més abstractes, com matemàtiques, filosofia, religió, etc... Evidentment dir això es exagerat, perquè totes les llengües modernes són aptes per tot, i en un registre cult o cientific, s'assemblen molt. O si no, mireu l'anglès, on un mateix mot serveix per dir coses molt diferents, és poc precisa, però es la llengua en què majoritariament es construeix la ciència moderna. Ja veig que aquesta meva pàgina sembla feta només per als catalans que són de la ceba i n'hi ha molts d'altres que poden ofendre's amb alguns dels meus comentaris. Ja ho aniré esmenant. Gràcies. 15. Jordi Vera (junliol-2009) Tema: 17.5 El temps
BORRUFA f. || 1. Vent molt fred, de quan ha nevat (Seu d'U., Andorra, Sort). La neu de borrufa se fon així que cau (Aguilar Dicc.).. RUFACA f. || 1. Ràfega (Camp de Tarr.). Ira de Déu, que dorms? Oh no, que a ta rufaca | sa carrega, la torre d'arrels de ferro, esbat, Atlàntida IX. || 2. Tempesta de vent i pluja o neu (Ross., Cerdanya, Conflent); cast. ventisca. La pluja, les rufaques o les gelades els obliguen a s'estar dedins, Caseponce Contes Vallespir. Tema: El verb "donar"
El verb donar="donar" en sentit de "donar un cop, xocar" s'utilitzava en català antic, no vol pas dir que s'hagi de dir en català actual. Ex : Volents eixir en terra volguem posar lo peu en la banda de un llaut e donam-hi de la cama, e feu-s'hi plaga de la qual isqué sang, 1404 (Anuari IEC, v, 550) "Ha donat a la paret" que seria un calc del castellà "Ha dado en a pared" en comptes de "Ha tustat a la paret o "Ha envestir la paret" o "Ha anat a petar a la paret" Ara bé si mirem el francès ens adonem que moltes expressions amb « donar » no són pas castellamismes encara que sovint puguem emprar « fer » en català. Ex : donner/jetter un coup d’œil : fer/donar un cop d’ull/una ullada. Tema: L'anglès i el català
PART ANGLESA"A rolling stone gathers no moss" = Pedra rodoladissa no posa molsa : es diu referint-se a les persones molt bellugadisses o viatjadores Gràcies pels teus comentaris tan ben documentats. 16. Josep Maria Massip (febrer-2010) ENDREÇAR D'un verb com aquest tan nostre, expressat en 'fer endreça', ara sembla que ens en volguem oblidar per la influència castellana de 'recoger'. Així tenim com a les escoles s'està promovent el verb 'recollir' i ja n'han tret fins i tot una cançoneta. A veure si recuperem 'endreçar'. A mi també em sembla que 'endreçar' és una paraula plena de significat i que es fa ben difícil de traduir al castellà. L'hauriem de fer servir habitualment i, tal com dieu, sobretatot a les escoles. 'Endreçar' és molt més que 'recollir'. BAGUL A moltes comarques, aquesta era la denominació tradicional per descriure la caixa de fusta on es posen els cadàvers. Bé, doncs ara està substituïnt-se per un mot més proper a la pronuncia més semblant a la castellana (això si, correcte i acceptat): taüt (ataud). A les comarques de Girona i Barcelona és veritat que cal conservar aquesta paraula 'bagul' amb el sentit de caixa de morts. Així ho hem dit sempre. A d'altres comarques és difícil perquè un 'bagul' o 'baül' és una "caixa grossa amb tapa per posar-hi roba". 17. Joan Llurba Gallisà (abril-2010) Efectivament, “brossa” i “escombraries” no són paraules sinònimes... perquè al Camp de Tarragona no fem servir la segona per a res, com explica molt bé el DCVB: 1. BROSSA f. 5. Escombraries, conjunt de partícules o coses inservibles (Camp de Tarragona); cast. rampoina, desperdicios. "E traure ab besties tota la brosa que era exida del picament de les pedres." doc. a. 1434 (Arx. Gral. R. Val.). "Damunt d'un drap que sens dupte's feyan càrrech de tirar a la brossa, Querol. Her. 308. BROSSAIRE m. Home que replega la brossa o escombraries (Tarragona); cast. barrendero. I pel que fa a afirmar que «en català hem dit sempre "tirar-ho a la galleda de les escombraries"»... això deu passar a la vostra terra perquè a la meva (tot i que al Camp de Tarragona potser som, gràcies a Déu, mig valencians) sempre hem dit “llança-ho al pot de la brossa”. Tens tota la raó. Deconeixia l'ús d'aquesta paraula en altres contrades. Em va portar a fer aquest comentari el fet d'haver sentit una mestra de l'Empordà que deia a un nen: "Tira això al cubell de la brossa". La paraula "cubell" no es diu a l'Empordà i la "brossa" sempre fa referència a branques, fulles o herba seca de l'hort o jardí i no al contingut d'aquella galleda del pati de l'escola. En aquest cas ja veig eren paraules ben correctes però no pas les usuals a casa nostra. Em va fer la impressió d'un enraonar molt postís i amb paraules traduïdes del castellà. M'ha agradat molt de saber que de la "galleda de les escombraies" vosaltres en dieu "el pot de la brossa". Tema: 7.19 La brossa i les escombraries 18. Andreu Suriol (agost-2010) Estava cercant un significat lingüístic i m'he trobat amb la teva pàgina i he pensat en consultar-te un dubte: no trobo enlloc una expressió que s'utilitzava molt (ara menys) pel Penedès: "avoi" (= quasi). Com que no l'he vist mai escrita, podria ser "a voi", "aboi" o "a boi", però jo sempre l'he imaginat com "avoi". Gràcies Andreu Suriol. L'Arboç. M'ha interessat molt la teva consulta. He trobat que cal entrar al diccionari Alcover-Moll amb la paraula "bo". Allá et diu: que "bo i" (separat) o "boi" (tot junt) és un adverbi que vol dir "quasi". També diu que, a Barcelona, vol dir "completament". El DIEC i el Fabra només hi tenen aquest darrer significat. (Són els seus diccionaris) Sembla que no pugui ser que no hi incloguin aquest vostre significat de "quasi" que és tan viu al Garraf i ara veig que també al Penedès, tal com em dius (encara que amb la variant "aboi"). Al Garraf el sents (senties?) constantment. Jo sempre recordaré que un pagès em va dir: "Feia una ventaguera que boi se t'enduia. Però també el fan sevir tot sol, Així, per exemple, si dius "Ja hi sou tots?" et poden contestar: "Boi, boi" (gairebé). A la cançó nadalenca del "Fum, fum fum" hi trobem "bo i tocant el tamborí, flabiol i gralla" Els pastors varen venir tots sense cap falla; bo i tocant el tamborí, flabiol i gralla. Aquí sembla que potser "bo i tocant" vol dir "tot tocant". 19. Joana Mencos. Li escric per tal de solucionar un dubte que tinc respecte a una expressió. M'agradaria saber si les expressions "d'aquesta manera" i "d'aquesta forma" són vàlides i equivalents. Per posar un exemple de context, les escriuria en una frase de l'estil de: "La tècnica A s'ha combinat amb tècnica B. D'aquesta manera, s'optimitzen les dades disponibles". "La tècnica A s'ha combinat amb tècnica B. D'aquesta forma, s'optimitzen les dades disponibles". Aprofito per felicitar-lo per la seva plana web, la consulto molt sovint. Jo hi posaria “manera”. Primer perquè era la paraula que fèiem servir sempre. Hi ha expressions ben usuals: “De cap manera”. “ De mala manera” . “De qualsevol manera”, “La manera de fer”, “Si ho fas d’aquesta manera...”. Això era l’enraonar popular. La ‘manera’ d’enraonar. La paraula ‘manera’ anava amb els verbs. La paraula ‘forma’ era més pels substantius: “Forma rodona, allargada, de ganxo”... La paraula ‘forma’ de la ‘manera’ que dius va venir més tard al parlar popular. Els diccionaris defineixen ‘manera’ dient: “’forma’ particular d’ésser o de fer”. Així ja es veu que consideren sinònims ‘forma’ i ‘manera’. Però els sinònims mai no ho són ben bé del tot. Jo diria que la paraula “forma” amb el sentit que té a la teva frase no el trobem a cap dels exemples que hi ha al DIEC o l’Alcover-Moll. 20. Juan Mateo. (octubre-2010) Benvolgut Sr. Josep Maria Domènech: En primer lloc, voldria felicitar-lo per la tasca duta a terme al seu lloc boncatala.com; no cal dir que es tracta d’una pàgina web molt interessant i força completa per a tots aquells a qui ens agrada la lingüística i la gramàtica (i especialment si fa referència a alguna de les nostres dues llengües oficials). Ara bé, a banda d’algunes errades conceptuals o ortogràfiques, el que ja no m’ha agradat tant és que, en l’apartat en què es tracta sobre la llengua catalana enfront de la castellana (intitulat “El català i el castellà”), es digui que “el català és molt més ric... [per tal com] és molt més capaç de precisar les coses diferents i les accions diferents amb paraules diferents”. No trobo pas que el castellà (o espanyol) sigui “inferior” -per dir-ho així- al català... ni de bon tros. I per reforçar la meva asseveració, a banda dels exemples adduïts a la part final de l’esmentat apartat, en els quals el castellà estàndard “guanya” el català ídem (bé que jo m’estimo més no veure un enfrontament entre ambdues llengües), també n’hi ha d’altres en què es veu com el castellà pot expressar dos conceptes diferents amb mots distints, cosa que -si més no en aquests casos- fa palesa la seva major riquesa de vocabulari i claredat en el missatge. Només a tall d’exemple, els següents: 1) pez - pescado: l’animal vs. l’animal tret de l’aigua (per menjar). Exemples: “Ese pez rayado es muy bonito” vs. “Ese restaurante no tiene ninguna clase de pescado en su carta”. En català sols s’usa el terme “peix”. 2) rape - rap: el peix vs. l’estil musical. Ex: “Prefiero la lubina antes que el rape“ vs. “Nunca he sabido cantar rap”. El català només empra el terme “rap”. 3) pulpo - pop: el mateix cas d’abans. Ex.: “El pulpo Paul adivinó los resultados del Mundial” vs. “La música pop es mi favorita”. El català sols té la paraula “pop”. 4) grulla - grúa: l’animal vs. la màquina. Ex.: “El canto de esa grulla es ensordecedor” vs. “Necesitaron una grúa para sacar el enorme piano”. El català usa indistintament “grua”. 5) langosta - saltamontes: el crustaci vs. l’insecte. Ex.: “La langosta con limón está deliciosa” vs. “Los saltamontes han arrasado nuestros cultivos”. En català s’usa el terme “llagosta” en tots dos casos. 6) fumar - ahumar: aspirar i expedir fum (de tabac) vs. sotmetre un aliment al fum per conservar-lo. Ex.: “Han prohibido fumar en los recintos cerrados” vs. “Basta con ahumar el salmón para que mantenga sus propiedades”. En català s’usa indistintament “fumar”. 
7) porte - puerto: quantitat pagada en concepte de transport vs. lloc en què les embarcacions fan certes operacions. Ex.: “Los portes no están incluidos en el presupuesto” vs. “Los puertos que más me han impresionado son los de Hamburgo y Valencia”. En català s’empra simplement el terme “port”. 8) parte - parto: quantitat extreta d’un tot vs. naixement d’un nadó o cria. Ex.: “Parte del público silbó al delantero” vs. “El parto de mi hermana ha sido indoloro”. En català s’empra indistintament el terme “part”. 9) pechuga - pecho: part del cos animal vs. part del cos humà. Ex.: “Hoy cenaremos pechuga de pollo” vs. “Esa chica tiene poco pecho”. En català s’empra solament el mot “pit”. 10) carrillera - mejillas: el mateix cas d'abans. Ex.: "La carrillera de cerdo está poco hecha" vs. "Tiene las mejillas rojas de los bofetones". En català tindríem només el mot "galtes". 11) pliegue - pliego: part d’una tela que fa una ondulació vs. conjunt de papers que van en un sobre. Ex.: “El pliegue de la falda le queda bien” vs. “Aún no ha llegado el pliegue de condiciones del concurso”. En català sols s’empra el terme “plec”. 12) virgen - virgo: persona que no ha tingut relacions sexuals vs. signe del zodíac. Ex.: "Aún no ha hecho el amor: es virgen" vs. "Nació un dos de septiembre: es virgo". En català s'empra indefectiblement el terme "verge". 13) lonja - palco: edifici en què tracten comerciants vs. lloc de privilegi en certs escenaris. Ex.: "El precio de los huevos se ha disparado en la lonja de Reus" vs. "El presidente del Osasuna fue recibido en el palco con abucheos". En català només s'utilitza el terme "llotja". (...) A més, podríem afegir-hi certes ambigüitats fonètiques del català que en castellà no trobaríem, i que en aquella llengua en poden dificultar la comprensió oral. Per exemple en aquests parells de pronúncies idèntiques: excés - accés faç - fas caçà - Cassà perir - parir butà - votar vull - bull (...) Gràcies per la seva atenció i, en tot cas, li torno a donar l’enhorabona per la seva treballada pàgina web. Atentament, Juan A. Mateo L'Hospitalet de Llobregat Molt agraït per la vostra col·laboració. La tindré molt en compte. Ja he posat moltes coses de les que em dieu, a la plana del català i el castellà i hi he fet algunes esmenes. Tema: 12. El vocabulari català i el castellà 21. Ismael Aderdor Domingo. (octubre-2010) En castellà, una oració que indica hipòtesi, la part que no és dins de la proposició (Si A, B. Doncs la B) MAI no pot portar el verb en subjuntiu, A més, fer servir l'infinitiu com a imperatiu és incorrecte (Correr per corred) i la RAE no l'admet. Gràcies per la vostra col·laboració. Ja he afegit aquestes esmenes al lloc corresponent. Tema: 1.16. El condiconal compost
Tema: 1.23.L'imperatiu compost
22. Jeroni Soler. (gener-2011) En els vostres comentaris sobre els partits de futbol parleu de la fonètica d'en Puyal, concretament de la a neutra, i dieu "Així les paraules: àrea, endarrera, banda, falta, defensa, porteria, rematada, atrapa, jugada, cama dreta, semblen dites en castellà". Recordeu que la pronúncia del català no es limita a allò que coneixem com a català oriental. La nostra llengua és ben rica i diversa (també en la pronúncia). No vull allargar-me en l'afirmació "semblen dites en castellà". Només volia explicar-vos que el senyor Puyal té molts oients al País Valencià (jo sóc d'Elx) on la pronúncia de la a àtona no és precisament castellana... Simplement que distingim les 5 vocals àtones, no les neutralitzem i no per això pronunciem a la castellana. Un altre exemple ben diferent és el dels algueresos que, com sabeu, pronucien les e i a atones en a (també castellana?). Moltes gràcies. Jeroni Soler Elx (Baix Vinalopó) Us agraeixo molt els vostres comentaris. Haig de dir que he conegut i tractat molts catalans de Lleida i del País Valencià i que m’agrada i estimo molt la vostra manera de parlar. Els comentaris que faig sobre en Puyal són una mica perquè per aquí se l’agafa molt com a model i hi ha defectes que cal advertir. La fonètica castellana sovint es fica als mitjans de comunicació. En Puyal ha estat un model d’interès per fer les coses bé i progressar constantment en la llengua. Quan va començar, no sé si ja deu fer potser més de 30 anys, feia esgarrifar la seva manera de parlar i ara és agradable de sentir encara que li quedi algun deix que és el que fem notar a la nostra pàgina. Tema: 17.9. Els partits de futbol
23. Albert Serrats (febrer-2011) Les perxes de transportar la semal es deien pals semalers, la perxa era mes aviat per podar (esporgar) pollancres, batre les olives, estrenyinar (treure teranyines). Antigament la galleda era un ferrat. (galleda de fusta amb un "xescle" -cercle- reforçat al cul i dos o tres cercles més repartits en la resta de l´alçada. "Vaig a pouar un ferrat d´aigua per a abeurar l´euga". Tamborell: carro proveït de bolquet: "Bolca el tamborell dels naps sota el porxo que els escatarem" (Treurem la terra de la cabeça). Albert Serrats Llach Bordils (Gironès) Gràcies per tota la inforrmació. M'ha interessat molt això dels pals semalers, el tamborell i els verbs escatar i estrenyinar. De la paraula ferrat o ferrada ja me n'havien parlat però jo no sabia que també es fes servir al Gironès. Ja ho aniré posant tot a la pàgina del català de Bordils. Tema 18: Català de Bordils 24. Maribel (juliol-2011) Sóc peruana i estic motivada per aprendre català, encara haig de fer un llarg camí fins a parlar i escriure correctament, però amb eines com aquesta página web, trobo que tot será més fácil. Estic mol agraïda sobre tot pel seus consells per fer “El so ll o ela palatal”. Fer-ho com expliqueu, ha estat lo millor d'aquest matí. La teva carta m'ha fet molt feliç. Fa alegria que vulguis apendre català i que aquesta humil pàgina et sigui útil. Que tinguis una bona estada entre nosaltres. Ja veig que podem comptar amb una catalana de debó. Benvinguda a casa nostra. Tema 3.3: El so 'll' o ela palatal 25. Manel Crespo (agost-2011) Bon dia Sr.Domènech: La padrina, que era de Golmés, deia "ampostada" a les lleixes o prestatges, es un mot que no he trobat enlloc. Un altre mot ben emprat per la padrina era "pinyot" que es el fus que en queda una vegada desgranat el panís. Desitjo que li serveixin aquest exemples. Salutacions. Manel Crespo Moltes gràcies per aquesta col·laboració. Ja ho he afegit a la pàgina. Tema 19. El català de Lleida 26. Marcel Ortega i Martí (novembre-2011) Hola. He estat llegint la fitxa en què parla d'"ahir, avui i demà", i en el mateix sentit que alguns comentaris que anota que li han fet, li voldria fer saber que la meva àvia (som de Tarragona, ella del 1933) fa servir el "después-ahir" de manera habitual. Una altra paraula que també crida bastant l'atenció, per aquesta genuïnitat que alhora sembla una castellanada és el "a lego" (aviat). Salut Marcel Moltes gràcies per aquesta col·laboració sobre el català de Tarragona. 27. Jaume Hortolà (gener-2012) He llegit amb sorpresa i disgust la nota sobre 'per i per a' en el vostre web (tan valuós i interessant en altres qüestions). Jo estic a favor de l'ús de la norma fabriana, o millor encara de la simplificació que proposa Gabriel Bibiloni:
Amb bones paraules Això d'admetre l'ús de 'per a', com si diguéssim que el despenalitzem em pareix un absurd monumental. Faré una comparació, que si teniu una mínima capacitat de posar-vos en la pell d'altri, entendreu de seguida. Els valencians no distingim en la parla les preposicions en i amb. Així ho fem en la llengua oral, i continuarem fent-ho en la llengua informal per molt de temps. ¿Què pensaríeu si els valencians no féssim la distinció entre en i amb en la llengua escrita i en la llengua formal? Doncs, més o menys això és el que dec pensar jo dels qui proposen fer desaparèixer la distinció entre les preposicions per i per a. I atenció, no parlem d'un castellanisme més o menys. Parlem de preposicions, parlem d'un nucli essencial de la sintaxi de la llengua. Salutacions, Jaume Ortolà Gracies Jaume pels vostres comentaris. Ja penso que teniu molta raó amb el que em dieu. Jo, a la meva pàgina, ja hi poso opinions de lingüistes, que són els que en saben. De fet no m’agradaria pas gens sentir el vostre català de sota (davall) de l’Ebre sense el “per a”. Jo, de molt jove vaig llegir un treball dels anys 30 que justament es titulava “El català sense per a”. Ja veig que és molt diferent dir “per mi” o “per a mi”. Ja tindré en compte els vostres comentaris. Jo he passat la vida, fins quasi a 71 anys, ensenyant Física. Ara, de vell em dedico a fer el que puc per la nostra llengua. Tota la vida que he admirat el “valencià” El nostre català parlat ens fa confondre la ‘a’ amb la ‘e’, la ‘u’ amb la ‘o’. Jo de petit deia “Aquests sí que deuen escriure en català sense fer faltes” 28. Gerard López (maig-2012) Benvolgut Sr. Domènech, Habitualment solc consultar la vostra pàgina d'internet boncatalà, ja que sovint esclareix punts conflictius o dubtosos de la nostra llengua. Tanmateix, avui he llegit el següent en l’apartat 71 del vostre espai EL VOCABULARI CATALÀ CASTELLÀ: 71. Altell Exemples: "Al fons de la botiga hi ha una mena d'altell. "Al final del camí arribes a un altell". El castellà només té la paraula altozano referit al terreny. Per bé que el diccionari de l'IEC ens diu que altell és una petita altura en un terreny i que el diccionari català-valencià-balear ens diu que ALTELL || 1. m. Elevació petita del terreny; cast. altozano. Un bocinot de paretota enrunada ací, un altell sense gayre lluch més avall, eren els principals ornaments del quadro, Víct. Cat., Sol. 43. || 2. topon. Partida de terra situada prop de la ciutat de València. || 3. Llin. ant. de Catalunya (Aguiló Dicc.). Fon.: ??té? (Empordà); a?té? (Val.). Etim.: format damunt alt, amb el suf. dim. -ell. Per la meva part, he consultat al RAE perquè em ballava pel cap que un altell d’un edifici en castellà es diu altillo. Allí hi he trobat això: altozano. (De antozano, relacionado con alto1, por etim. popular). 1. m. Cerro o monte de poca altura en terreno llano. 2. m. Am. Atrio de una iglesia. altillo. (Del dim. de alto1). 1. m. Cerrillo o sitio algo elevado. 2. m. Habitación situada en la parte más alta de la casa, y por lo general aislada. 3. m. Entreplanta, piso elevado en el interior de otro y que se usa como dormitorio, despacho, almacén, etc. 4. m. Armario que se construye rebajando el techo, o que está empotrado en lo alto del muro o pared. 5. m. Col. y Perú. Parte más alta de un local destinado a almacén. Així doncs, és per aquest motiu que us faig aquest comentari de manera franca i respectuosa. Rebeu una cordial salutació. Gerard López Moltes gràcies per aquesta col·laboració. 29. David Gimeno Ayuso (juliol-2012) Hola, Cercant la confusió habitual, per influència del castellà, entre fluix i baix, he arribat a http://boncatala.com/index02/04fort.htm. He aprofitat per a passar-li a una estudiant de català perquè n'entengui les diferències. Tot i així, en el cas de les locucions "en veu alta" i "en veu baixa", no sé si és una influència del castellà o bé es tracta d'unes locucions pròpies perquè bé que diem "alçar la veu". El que sí és cert és que l'Alcover recull només la forma en plural "veus altes", malgrat que les posa com a exemple de la forma en singular: En veu alta o A veus altes, o Altes veus: deixant sentir intensament la veu. E cridaren en altes veus, Muntaner Cròn., c. 58. Faem cantar ab altes veus, Pere IV, Cròn. 135. Dix altes veus axí, Scachs 21. Que amollen a veus altes ets atlots pussers en públich, Ignor. Podríem dir que "en veu alta" és un creuament del castellà sobre la forma genuïna "a veus altes" o "a altes veus"? T'ho apunto per si creus convenient d'afegir-ho a la fitxa. Article esmentat en aquesta carta: 30. Mireia Mtz Ayuso (juliol-2012) Bona tarda, Li escric perquè ahir al vespre, investigant si és correcte dir 'donar un cop d'ull', vaig anar a para a la seva pàgina i, com que em va semblar molt interessant, la vaig estar llegint una estona. Vaig trobar la llista de paraules de Lleida, i he pensat que potser podria proposar-li'n un parell de noves. Una companya meva de la facultat, que és de Penelles, les diu sovint i ens agraden molt! Són les següents; - Goleta = enveja - Quets = sabates (em sembla que són més aviat d'esport que no pas de vestir) Estic segura que en diu algunes més, però ara mateix no em vénen a la memòria. Si en recordo alguna ja li faré saber. Espero que li sigui útil! Moltes gràcies per la seva pàgina! Mireia Marsé Barcelona Gràcies pel teu e-mail. |
|
"Envieu un comentari. Poseu la referència 'lectors' al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dic.castellà
|